Els dietaris d’artista
Lluny d’una única llibreta, des de l’any 2004 agafo el costum d’acompanyar el dia a dia amb un llibret, que faig servir tant d’sketchbook com de dietari personal, cada dia.
Presento les meves llibretes, que des de l’Escola d’Art[1] fins al dia d’avui, m’han acompanyat en projectes artístics personals, reflexions íntimes, jornades de treball d’activisme mediambiental i tallers d’art en els que he assistit deixant-ne constància.
En són més de 100, de llibretes d’sketching, en la qual també l’escriptura agafa el vol. L’aparença d’aquestes es va deteriorant, de tant de portar-les amunt i avall. Quan arribo al final de les llibretes, les acabo decorant, igual que un pastisser, que pacient espera posar la cirereta al pastís.
Decorant lloms i portades, en consonància amb algun fet o quelcom experimentat, i que dins està explicat, sigui amb escriptura o de forma gràfica, fent ús de la il·lustració.
En les pàgines interiors és on faig un retrat del meu pas pels llocs, de vivències i persones, però alhora, també hi deixo esbossada l’evolució de la meva obra, que realitzo incansablement com a artista pluridisciplinar.
[1] Aquell costum ens la recomana a tota la classe de dibuix artístic d’en Pep Mariné, professor de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.

Mapa de la sala de l’exposició comparativa dels dietaris d’artista i l’obra final.
Comissariada per l’Aula d’Art de la URV (comissariat Antonio Salcedo).
Als Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.
Estiu 2012.

REFLEXIONS SOBRE ELS DIETARITS D’ARTISTA
Res reflecteix millor l’ànima de l’artista que els seus diaris, sovint simbiosi de text i il·lustracions amb tècniques mixtes (com el collage). De fet, quasi que representa un nou gènere literari. Com diu la companya Marina Palmés és mirar pel forat del pany, i de fet, ja vaig posar-li aquest concepte l’any 2012 l’espiell, en deia. Concretament en una de les meves exposicions de llibres d’artista, bé, més exactament s’anomenen dietaris d’artista. La diferència entre els dos conceptes rau en que el llibre d’artista s’entén com a obra volumètrica, jugant amb les parts i plecs en l’espai, on l’artista juga amb el concepte material del mateix bloc o llibreta de dibuix. En canvi, els dietaris d’artista, encara que llom i portada estiguin treballats creativament, les seves pàgines són les que ofereixen la part creativa i artística, i per tant s’allunya del concepte escultòric del primer.
Ja des de l’any 2004 vaig iniciar el meu viatge amb els diaris, una tasca realitzada regularment, que és de gran autoajuda i millora l’autoconeixement. Podeu espiar-los al web llortfiguerola.com
Realitzo la primera exposició al Servei Territorial de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, l’estiu de 2011, amb comissariat de l’Aula d’Art de la URV amb la col·laboració del docent i crític d’art Antonio Salcedo, que molt encertadament, volgué comparar l’obra final amb les idees esbossades de les meves llibretes.
L’any 2013, exposo també individualment els dietaris d’artista, dins el marc de Breathing time, comissariada per Aureli Ruiz, i realitzada al Centre de Lectura de Reus.
Actualment en tinc més de 100 i algunes es poden visualitzar (encara en construcció) a la meva web.
L’any 2014, estudio un monogràfic a l’EADT, sobre la confecció, enquadernació i tipus de cosits, impartit per l’artista tèxtil Svantje Busshoff.
He estat docent en dos tallers de llibretes d’artista; un destinat al professorat del CRPT (Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès), l’any 2017. I un altre; als alumnes de l’Escola Saavedra de Tarragona, durant el curs 2014-2015, sota el paraigüa de L’artista va a l’escola.
Mai he tingut la sensació que descriu la companya Verónica Vicente, de vergonya o d’autocensura. Sempre he tingut una posició compromesa, una estima al mitjà, la franquesa del cronista-dibuixant, on l’interior també es pot manifestar exteriorment. La sinceritat en el dibuix està lligada als seus orígens, remuntant-se a la representació fidel que feien els nostres avantpassats, de memòria i dins la complexitat de les coves, amb el fum (toxicitat-Lewis) i la llum de les torxes que el moviment del foc animava. Dibuixar a la roca no és fàcil, marcar la pedra amb intencionalitat representativa, productes de l’observació, una crònica del temps, i així ho certifiquen les pintures rupestres.
El dibuixant i escriptor John Berger exemplificava amb l’artista de la Il·lustració Antoine Watteau, el relat del moment, analitzant la fugacitat de la vida. Cada pas que es fa en el dibuix d’observació, ens aproxima a l’objecte, a l’escena, o quelcom que dibuixem, fins que acabem dintre d’ell (Berger, 2011). Els contorns i línies que hem dibuixat ja no marquen el límit de què hem vist, sinó el límit d’allò en el que s’ha convertit el nostre dibuix.
L’acte mateix de dibuixar és el que força a l’artista a mirar al seu entorn, és disseccionar la quotidianitat i tornar-la a unir, i fixa la realitat, com ho fa el clorur de plata en la fotografia.
Reflexionant, veig que els dietaris són aquesta acció portada a l’hàbit introspectiu, que eleva místicament a l’artista, com un monjo amb la pràctica diària d’aquesta mirada. És l’expansió material de la cognició en el dibuix.
Agost de 2023.

Book 07/81
Llibreta espiral Grisa.
Tipus: Llibreta A6 en espiral. 35 fulls amb mida 170X115 mm. i entre 80-100 gr. de gramatge.
Període: Juliol de 2007.
Llocs: Tarragona i Figueres.
Book 08/81
Llibreta Crit d’acrílic.
Tipus: Llibreta A6 de tapa dura pintada amb acrílic. 9 plegs de 8 fulls amb una mida de 222 X 158 mm., fulls entre 80-100 gr. de gramatge.
Període: Novembre del 2004. Del juny a l’octubre de 2007.
Llocs: Barcelona, Girona i Tarragona (Plaça de la Font).
Book 09/81
Book 10/81