El dibuix expandit en la confecció del relat: reflexions dels relatogrames que realitzo a les llibretes.
Juliol de 2023. Jordi Llort Figuerola.
El primer semestre del Grau en Arts de la #uoc, la Universitat Oberta de Catalunya, durant l’assignatura Taller de dibuix i expressió gràfica impartida per Montserrat Moliner Vicent vaig descobrir el relatograma: una modalitat d’apunts, simbiosi entre il·lustració i escriptura, que documenta, sovint amb diagramacions, els moments claus de les reunions i grups de treball.
Aquesta modalitat gràfica i d’escriptura, s’origina en la branca del dibuix expandit, on una disciplina bidimensional com és el dibuix, pot arribar a adquirir les tres dimensions, renovant-se i aportant noves perspectives.
El dibuix es trasllada del pla únic fins a altres eixos de coordenades, proporcionant l’alçada, l’amplada i la profunditat. Així doncs, li conferim les condicions per les quals es reconeix el terme escultura. Un dibuix en l’espai, i en aquest cas també l’espai en el dibuix, on el relat i l’escena es queden gravats al paper, temps i espai units en un, i alhora múltiples temps i espais.
Vindria a tenir un aspecte final, ordenat cronològicament, com exposo a continuació en el collage d’il·lustracions. Cinc làmines del #relatograma realitzat al centre d’art contemporani ADDEND, enmig de la serralada del Montsant:
Aquesta modalitat de relat, l’he pogut aplicar en algunes ocasions, n’exposo alguna. El maig de 2023, en una jornada de treball a la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), concretament per la Diagnosi crítica de la petroquímica al Camp de Tarragona. L’altre, en un taller a l’espai de pensament i art, anomenat #ADDEND i que es troba enmig de forces tel·lúriques enclavades en un bonic poble, La Morera del Montsant, com tot seguit mostraré:
En altres relats dibuixats, em complau ensenyar-vos la fotografia del moment d’execució, provant i donant fe dels meus escrits. En aquesta posició dins les reunions, es deixa constància de les coses que passen i es diuen, i les que no. Mentre s’està realitzant, és convenient publicar-ho a les xarxes internautes, estenent la causa activista, per mitjà del meu art, però també deixant constància de l’art dels altres.
A diferència del relat realitzat durant el taller del Montsant (primeres tres imatges d’aquest text), no em dona temps a escriure els inputs genèrics ni els importants exposats, però un cop arribo a casa, decideixo posar els noms de tots i totes els i les assistents a la jornada. El relatograma ensenya el que es veu i el que no es veu, el que passa dins i el que passa a fora.
Descriure les imatges és màgic i encantadorament complaent, però crec convenient exposar gràficament uns exemples de l’evolució, concretament el dibuix durant la reunió, i l’enllestit a casa.
Per això és important realitzar durant el transcurs de la reunió o taller, unes anotacions i dibuixos que permetin afegir-hi informació, a posteriori, ja que hi ha coses que no dona temps a posar, deixant espais en blanc, per després posar-hi el nom, descripcions, o coses que algú ha dit, o bé, el que no s’ha dit o ha passat mentre es feia.
De gran ajuda és la guia[1] de la jove artista i activista social Carla Boserman, us recomano el document molt sincerament! L’he consultat i llegit a vegades, i sempre ajuda a entendre aquest nou format, nascut l’any 2011 enmig dels moviments com l’Occupy Wall Street americà, en les primaveres àrabs, i l’ocupació del 15-M a la Puerta del Sol de Madrid.
[1] Cómo hacer un relatograma?, de Carla Boserman. Web La Aventura de Aprender. Data de publicació: Any 2013.
Una narrativitat del dibuix contemporani, que utilitza registres lingüístics sofisticats; com poden ser el còmic, caricatures i ninotaires, els diagrames, o evolucionant el relat amb aquest exemple; el relatograma. Aquest difereix pel tractament democràtic actual, però que en l’antiguitat estigué controlat pels poders fàctics, i per tant mancats d’atributs democràtics. Com en el cas dels escribes i sacerdots del poble egipci, sota control faraònic i jeràrquic, i que es reflecteix en murals i pergamins. Com bé explica la tira còmica del brillant Scott McCloud, en el seu “Entender el cómic”, analitzant el mural egipci de Menna.
McCloud, S. (1993). Entender el cómic. El arte invisible. Bilbao. Editorial Astiberri.
També els còdexs precolombins, com el de Zouche-Nuttall, en definitiva, discursos històrics escampats per l’establishment meso-americà. També en els més de 70 metres de tapís de Bayeux es continua explicant la història dels guanyadors enfrontada als vençuts, la batalla dels normands conquistant Anglaterra, l’any 1066 dC. I podríem seguir amb molts més exemples.
La crònica dels fets i control social, els guanyadors per damunt dels vençuts. La propaganda oficial. També mitjançant el dibuix i pintures del romànic, a causa de la necessitat d’informar dels credos i dogmes eclesiàstics. Només l’arribada de la impremta alfabetitzarà a la població, i l’art que restava monopolitzat per rics i poderosos podrà ser gaudit per tothom, propiciant l’esperit crític.
Us recordeu dels gravats satírics, on la nostra espècie és metaforitzada a través dels animals? Després de la invenció de la impremta, el clàssic il·lustrador anglès Grandville, atorga el dibuix el poder del comentari social, en format gravat i temàtica de faules d’animals antropomorfs.
Una història del dibuix social, que arriba fins als nostres dies, amb la confecció d’aquests grafismes i escrits, on fins i tot, són importants les coses que no passen en les reunions. Unes estructures invisibles que segueixen funcionant i que poden deixar-se veure en el relat. Cròniques que visibilitzen l’invisible i graven els pensaments en pedra, per la seva posteritat.
