Les Metadiapos
Unint les miniatures i les arts visuals, construeixo enginys visuals i incorporo diapositives a les meves pintures. Inspirat en antics mecanismes elaboro les peces com un rellotjer tancat al seu taller, realitzo caixes que ens apropen a la màgia visual i ens transporten en el temps i llocs.
Durant aquests dos últims anys 2019 i 2020 he anat encunyant un neologisme; el/la metadiaporama. Que també anomeno Metadiaponanorama, o senzillament Metadiapo. Paraula que uneix quatre lexemes;
Meta-Diapo-Nano-Rama
-Meta, d’anar més enllà amb la lent d’augment de l’espiell (la mireta) o visor.
-Diapo, de diapositiva, ja que conté diapositives d’arxiu domèstic, transparències, teles, vinil, etc.
-Nano, de petitesa, miniatura. Incorpora electrònica, mecanismes i leds.
-Rama, de diorama; recreacions costumistes amb figures i ambient en consonància.
Aquesta mutació dels diorames clàssics es pot definir tècnicament com a “una caixa amb lent d’augment i un nano-diorama amb miniatures, diapositives i sistema lumínic a l’interior. Objecte inspirat en els antics artefactes visuals de la Il·lustració.
Mitjançant la unió d’imatges d’arxiu domèstic i les nano-reconstruccions, es crea una mirada màgica al passat col·lectiu. Una re-lectura del diorama cristià, encara retrat social, dins una caixa accessible, que conté un espiell i uns botons visibles.
La Metadiapo és un diorama contemporani que fa un retrat costumista de la societat moderna amb les seves escenes en miniatura internes.
Aquest arxiu DOMÈSTIC diapositiu que incorporen les caixes, poques són anònimes (trobades als Mercats), la majoria dels cel·luloides utilitzats els vaig estar realitzant durant els anys 1999-2006, i actualment torno a fotografiar en diapositiva. Recentment he catalogat les imatges de l’arxiu gràcies a l’exposició The Big Bang Crunch que vaig realitzar al CRAI del Campus Catalunya de la URV i que va ser comissariada per Pau López i Màrius Domingo.
La tècnica emprada és una simbiosi entre art visual (diapositives) i art tradicional (diorames). Imitant escenes existents en l’imaginari col·lectiu, realitzades amb models de maquetisme (escales que oscil·len entre 1:87, 1:160 i 1:220), davant un fons de diapositives retallades o arxiu domèstic manipulat.
Les miniatures han estat transformades; repintades i reconstruïdes per representar una instant. Les imatges d’arxiu (amb un escaneig previ) han estat retallades i/o extretes de l’arxiu i impossibilitant la seva tornada, adquirint un estatus de positiu/negatiu no reproduïble.
