L’artista infravalorat.

      Sovint l’artista es veu obligat a treballar en altres sectors professionals. Els motius són diversos, però els fonamentals perquè hi hagui una bona salut en l’àmbit artístic destaquen per la seva inexistència a Tarragona.

Per començar, no hi ha l’estructura necessària per al seu desenvolupament, tant en l’àmbit privat com en el públic. La manca d’un full de ruta per part de l’ens públic, un Centre d’Art descentralitzat, o el fet que no hi ha convocatòries o ajuts a la producció, entre d’altres.

A Tarragona no hi ha consciència d’inversió envers l’art per part del públic i lobbies econòmics, altrament les institucions pateixen uns localismes que no ajuden a l’expansió de l’artista, sense connexions, intercanvis i residències en altres ciutats.

A través del treball en diferents espais monumentals de la ciutat de Tarragona, l’artista s’exposa com un treballador precari, metaforitzant l’esbiaixat sector artístic, alhora que s’exposa la cara B de la ciutat.

Durant l’any 2016 el projecte fotogràfic es penjà a Instagram, per denunciar aquesta situació endèmica.