EL CERCLE
L’esfera, aquella forma màgica que captiva, i que tant enamorà a la cultura hel·lènica, i com Hipàtia descobrí les el·lipses. El cercle, en els esferoides enigmàtics, potser culte a l’esfera, o indústria lítica, tot un misteri encara no resolt… realitzo ceràmica inspirant-me en el cercle:
Ceràmica refractària, del tipus xamota, relacionant una materialitat vers la terra transformada, la transmutació de la matèria primigènia, com en l’entorn, en un site-specific purament tel·lúric, la geologia i la matèria.
El cercle és present en les primeres manifestacions dels homínids, com per exemple amb els poliedres o esferoides o també anomenades «bolejadores», i que tenen 2.000.000 d’anys. Sovint polèmics poliedres, en molts articles, com el del magazine científic Nature.
Fabricades en els períodes Olduvaià i Acheulià (indústria lítica), la Bola de Sidi Abderrahman, n’és una mostra, i s’exposa al Musée de l’Homme, a París (Campàs, p.9). Es desconeix la seva utilitat, però hi ha dues teories, la primera es que eren llançades a animals per caçar-los, però n’hi ha d’uns 10 kilograms i això fa improbable el llançament amb els braços. La segona és la possible adoració a l’esfera.
Amb paraules del docent Joan Campàs en el seu La construcció del coneixement en història de l’art. 2015.
Els poliedres són esferes matusseres, tosques, de cares desbastades (se n’ha tret la part superficial); tenen la mida d’una taronja i poden arribar a pesar 1 kg. Es troben en el conjunt d’Àfrica i una gran part d’Euràsia, apareixen al voltant de fa 2 milions d’anys a l’Àfrica, és a dir, diversos centenars de mil·lennis abans dels bifaços. Es troben sobretot a l’olduvaià. Per a què servien? Amb quina finalitat es realitzava el treball de desbastar la pedra fins a obtenir-ne una bola quasi perfecta?
Introduïdes per l’Homo erectus (ja l’Homo habilis sembla haver tallat formes polièdriques aparentment inútils), alguns investigadors diuen que estaven destinades a ser llançades contra els animals, però moltes d’elles pesen més de 10 kg, altres estan fetes d’argila (massa fràgil).
La seva disposició en piles i la seva associació amb dipòsits d’eines donen la impressió que es podrien tractar d’elements rituals. Fa 2 milions d’anys, els humans tenien la idea de l’esfera i van traduir-la en objectes físics, a través de treball dur sobre una matèria resistent. Tenien només un valor d’ús o estaven ja dotades d’algun significat que se’ns escapa? (Campàs, p.9).
REFLEXIONS SOBRE L’ETERNITAT DEL CERCLE
El dibuix no existeix sense la llum. Observem com el Sol es lleva, des de la comoditat del mirador d’Els Ports, alçats sobre el coneixement actual de la humanitat.
És aquí on comprenem el perquè una civilització va venerar durant milers d’anys l’astre com un Déu (egipcis). Posteriorment, amb els primers cristians (els coptes d’Egipte), on el cercle solar es va convertir en la corona de Jesucrist.
Aquest raig de llum que fa possible la vida i ens ha dut el coneixement, perquè a la foscor, només parlen els esperits i les altres espècies. Com bé demostra l’art rupestre[1], en utilitzar el dibuix descriptiu dins les coves, entre la negror absoluta, per a no ser contemplades.
Un món sobrenatural pel món sobrenatural, la incomprensió es comprenia deixant que la saviesa de la natura esdevingués.
Jordi Llort-Figuerola, 2023.