Art i activisme

Obres amb el plàstic i residus “caçats” de la costa més propera a l’artista.

Amb els microplàstic (menys de 5mm) i el mesoplàstic (més de 5mm) del Mediterràni, realitzo escultures, que sovint contenen diversificació de pèl·lets de plàstic: són la matèria prima plàstica, la granza en castellà, o també anomenades Llàgrimes de Sirena o nurdles en anglès.

L’art reciclat permet denunciar la problemàtica en la xarxa d’Instagramers o Tiktokers. Però tothom n’és coneixedor/a d’aquesta contaminació, i cal fer tasca pedagògica mitjançant l’art, per iniciar el posthumanisme que no arribarà fins que no siguem del tot humanitzats. Per això cuidar el planeta i sentir-se una espècie més, és fonamental per tancar el procés d’humanització.

Actualment està en possessió de Surfraider Foundation.

Es va presentar a Brussel·les, a l’Europarlament, davant de la Comissió Europea per part de l’equip de Good Karma Projects. Les fotografies són del dia 11 de maig de 2023 i l’acció de Good Karma va servir perquè la Comissió redacti una proposta de regulació per acabar amb les pèrdues de pèl·lets plàstics per part de la indústria. 

Activisme cooperatiu i educacional:

Realització de la capsa d’aprenentage de l’ODS 14: “Leviatan” de GamLab.

Posterior presentació per part del súper heroi Janter (Plastic Hunter) de l’Atlàntida.

Reinterpretant el Tapís de Tarragona de Miró i Josep Royo.

Assemblage de residus de la platja Mediterrània optimitzant la petjada ecològica 0. Obra dins la meva sèrie que reinterpreta grans obres de la Història de l’Art.

La pandèmia del Covid-19 va fer evolucionar el meu activisme mediambiental, incorporant en les meves obres els residus plàstics caçats al litoral més proper. Posant en pràctica protocols de neteja, amb un colador, de la sorra de les platges de la costa Tarragonina, de residus com els microplàstics, mesoplàstics i altres contaminants. De Creixell fins a Cambrils, realitzant clean up’s i col·laborant amb nombroses plataformes activistes com Gepec, Salvem la Platja Llarga i el Bosc de La Marquesa, Good Karma Projects, i SOS Costa Daurada. 

Deixalles, que un cop separades per colors, formes i materials, passen a formar part de les meves creacions, però, sense deixar de banda l’obra anterior, evolucionant i incorporant els nanodiorames amb visors, que van ser premiats éssent finalista a l’edició 2019 de la Biennal d’Art del MAMT.

El modus operandi exposat anteriorment està present en aquesta obra que presento, El tapís de Tarragona s.XXI. També trobem en la nova obra, les Metadiapos o Nano Diorames (veure apartat Artista Visual del Menú Web) amb mecanismes electrònics que il·luminen les petites escenes. Exactament, hi trobarem 4 nano diorames; 2 amb visors i 2 amb lents d’augment que ens expliquen l’obra i el perquè Miró va realitzar-la, com una màquina del temps.

Altres obres amb assamblage:

Grans obres de la Història de l’Art.

Reinterpreto altres obres clàssiques,  per exemple El Temerario del romàntic William Turner i properament el David de Miquelàngel.

Marines distòpiques a la mateixa platja:

Assemblage de residus in situ optimitzant la petjada ecològica 0. Un site-specific que esdevé una acció performativa, un action painting amb assamblages del mateix ecosistema, enganxats amb pasta de relleu i que han estat documentades a Instagram i TikTok.

Personalització de màscares amb l’Assemblage de petjada ecològica zero.