-Realitzo obres amb el plàstic i residus que caço del Mar més proper!
Ceràmica i escultures de pèl·lets de plàstic del Mediterràni; els pellets són aquestes boletes, la matèria prima plàstica, la granza en castellà, o també anomenades Llàgrimes de Sirena o nurdles, en anglès.
La capsa d’aprenentage de l’ODS 14; “Leviatan” de GamLab i el súper heroi Plàstic Hunter de l’Atlàntida:
Reinterpretant el Tapís de Tarragona de Miró i Royo.
Assemblage de residus de la platja Mediterrània optimitzant la petjada ecològica 0. Obra dins la meva sèrie que reinterpreta grans obres de l’art.
Al llarg d’aquests dos últims anys la meva obra ha evolucionat amb el meu activisme mediambiental. Incorporant els residus plàstics caçats al litoral més proper. Netejant amb un colador la sorra de les platges de la costa Tarragonina, de microplàstics i altres contaminants. De Creixell fins a Cambrils, realitzant clean up’s i col·laborant amb nombroses plataformes activistes com Salvem la Platja Llarga i el Bosc de La Marquesa i Good Karma Projects, i SOS Costa Daurada. Aquestes deixalles, un cop separades per colors, formes i materials han passat a formar part de les meves creacions, però, sense deixar de banda la meva obra passada, finalista a l’edició 2019 de la Biennal d’Art del MAMT. El modus operandi passat està present en aquesta obra que presento, EL TAPÍS DE TARRAGONA 3.0, per tant, també trobem en la nova obra, les Metadiapos o Nano Diorames (veure apartat Artista Visual del Menú Web) amb mecanismes electrònics que il·luminen les petites escenes. Exactament, hi trobarem 4 nano diorames; 2 amb visors i 2 amb lents d’augment que ens expliquen l’obra i el perquè Miró va realitzar-la.
ALtres obres clàssiques, com “El Temerario” de Turner i properament el David de Miquelàngel:
“El Temerario”
W. Turner
Detall: “El Temerario” de Turner.
Detall de la reinterpretació de “El Temerario” de William Turner.
Detall: “El Temerario” de Turner.
Detall de la reinterpretació de “El Temerario” de William Turner.
Detall: “El Temerario” de Turner.
Detall de la reinterpretació de “El Temerario” de William Turner.
Personalització de màscares amb l’Assemblage de petjada ecològica zero.
Màscara de Sant Joan.
Màscara amb els residus dl’andemà de Sant Joan.
Màscara Atlantis.
Màscara amb els residus de la Platja.
Màscara Atlantis.
Màscara amb els residus de la Platja.
Màscara Atlantis_Vertical.
Màscara amb els residus de la Platja.
Màscares
Màscara amb els residus de la Platja.
Màscara_ELBOSC
Màscara amb els residus de la Platja.
Marines distopiques a la mateixa platja:
Assemblage de residus in situ optimitzant la petjada ecològica 0 al mateix ecosistema, utilitzant pasta de relleu i els residus caçats en aquell entorn i el mateix dia.
Marina distopica.
Marina distopica amb el residu de la platja.
Marina distopica.
Marina distopica amb el residu de la platja.
Marina distopica.
Marina distopica amb el residu de la platja.
Fotografia: Alba Rodríguez.
SUPER PLASTIC HUNTER
El primer Super Heroi que lluita contra la polució marina, i a més va amb faldilles!.
Super Plastic Janter propaga l’activisme vers l’ecologia, especialitzant-se en ser un Nurdle Hunter; un caçador de les boletes de plàstic anomenades aquí pèl·lets, granza en castellà i nurdles en anglès.
@gallusmaximus Llega ##superjunter a nuestras playas! 🌎🌍🌏 ##artivismo ##performance ##activismo ##superplastichunter✊ ##nurdles ##granza ##plasticpellets 🤮
♬ sonido original - Visual Gallus
Qué és un NURDLE HUNTER?
Jo formo part d’un col·lectiu d’unes 5000 persones en tot el món que algún cop han recollit nurdles. Ens anomenen Nurdle Hunters. Aquesta matèria prima del plàstic, constituida en la seva totalitat per materials polimèrics, també es pot fabricar en pols, escames o boletes (granza, en castellà). A Catalunya també se’ls anomena pèl·lets, pero es coneixen internacionalment amb el nom de nurdles.
La problemàtica del plàstic al Mar
Quan aneu a la costa, veureu que a les platjes del litoral més proper hi trobareu gran nombre de brossa. Amb uns guants, una bossa de roba i l’ajut d’un colador… podeu recolliu plàstics, fils de pescar (fil de Nylon), és aconsellable destriar les boletes de plàstic de la sorra i fustetes. Objectes molt variats, de formes i colors, que hi han arribat com a residu contaminant. Pensem-hi, som la única espècie que genera brossa, són les deixalles de la nostra activitat, i en som els únics responsables, tant si vivim a la costa com si no.
Fotografia: Alba Rodríguez.
Per això el meu activisme, juntament amb la formació artística i experiència han creat un alter ego anomenat Super Plastic Hunter, inspirat segurament amb el Capità Ençiam (TV3) de la meva infància.
En l’apartat del menú “Artivisme i pol·lució plàstica” d’aquest web, i en la pàgina “La Marca”, exposo la imatge gràfica i la disfressa d’aquest personatge performàntic, en Super Plastic Hunter, que és molt present a les xarxes socials; realitzo vídeos al Tik Tok i els comparteixo a l’Instagram, Facebook i Watsapp.
– Tot el que li fem al Mar, ens ho fem a nosaltres.
De la fàbrica al plat!.
L’estat de les nostres platges
Informació bàsica per a la detecció de la contaminació marina i ecosistemes del litoral:
Fa dos anys que recullo i reutilitzo aquests plàstics i brossa de la platja, que puc enretirar fàcilment, passejant per qualsevol de les platges del nostre litoral. Microplàstics, pèl·lets de plàstic (que s’anomenen internacionalment “Nurdles”), taps d’ampolles i aquestes, llaunes, cigars, bastonets de les orelles, objectes diversos que són una gran vergonya humana. Infinitat de materials contaminants que assenyalen clarament la nostra espècie, acusant-la d’irresponsable i poc respectuosa amb el Medi Ambient.
És interessant recollir amb el colador aquestes Nurdles, boletes anomenades aquí pèl·lets. S’utilitzen per omplir els motlles en qualsevol fabricació d’una peça de plàstic. Les he anomenat “Perles de Tarragona“, refernit-me a que són les perles de la meva zona. Aquesta matèria prima infesta la costa i l’ecosistema marí del nostre litoral Mediterrani. També és un problema de pol·lució a escala global, n’hi ha per tot el magnífic planeta blau que ens acull.
Les mal anomenades Bioperles
A part dels Nurdles, que són rodons i amb forma de llentia, també trobem uns altres petits grànuls anomenats Biobeads, que encara que ens enganyi el nom; no són Bio!… és plàstic. També tenen forma de perles de plàstic, però d’aparença arrugada o estriada i solen ser de color gris fosc o negres. S’utilitzen com ajuda en el tractament de l’aigua. La principal diferència amb els Nurdles és que tenen els costats arrugats.
Diferenciar Nurdles, Biobeads i microplàstics
Cal saber distingir els diversos plàstics que poblen les nostres platges, a la pàgina anterior hem mostrat les Bioperles, a sota fem un detall dels Nurdles i els diversos plàstics:
No són pèl·lets de plàstic:
A - Microplàstic secundari:
– Fragments angulars.
-Contorns irregulars.
B - Gun Pellets (BB):
– Esfèrics.
-Colors brillants.
C - Poliestirè expandit:
– Perles toves i lleugeres com l’aire.
– Blanques i amb la flotabilitat molt alta.
D - Fòssils:
– Fòssils de Crinoïds, del període Devonià.
– De mides variables.
– Amb carenes profundes.
– Es nota que NO ÉS PLÀSTIC.
Detectar els pèl·lets: NURDLES, BIOBEADS, etc.
Això són nurdles o pre-producció de pèl·lets de plàstic, creats per la indústria petroquímica i destinats a altres fàbriques com a matèria prima per a la fabricació d’objectes de plàstic, per mitjà de motlles. Quan els localitzem està bé contar-los si s’ha de fer una fitxa de “Caçadors/es de pèl·lets”.
E - Pèl·lets (nurdles):
– Mides de 2-5 mm.
-Plàstic rígid.
F - Per filtres d'aigua (biobeads):
– En forma de disc o llentia.
G - Barretes tallades (cut bars):
– Clares o opaques.
– Colors varis.
H - Nurdles/Biobeads:
– Sovint negres i grises, però també n’hi han de verdes, blaves i beix.
I - Nurdles/Biobeads:
– Amb superfície arrugada o arestada.
J - Nurdles/Biobeads:
– Les Nurdles són suaus.
– Les biobeads són accidentades.
Mapes al Web
A la Xarxa hi podem trobar alguns mapes de les diverses concentracions d’aquest tipus de plàstic, les boletes, que són així perquè estan en forma de matèria primera. S’utilitzen per posar dintre dels motlles de qualsevol peça de plàstic que es fabrica, qualsevol!. Adjuntem alguns mapes dels sediments de Nurdles i Biobeads en tot el planeta.
Què i Cóm
Amb aquests residus abocats globalment i injustament a les aigües del nostre planeta, demostrem una gran manca de responsabilitat ecològica. Potser per deixadesa, poca consciència ecològica i poc altruisme de les persones, molts plàstics acaben a les rieres. També n’hi ha de provinents de vàters d’urbanitzacions sense depuradores o plàstics que la gent llença a terra i les conduccions fluvials s’encarreguen de canalitzar i finalment van a parar al Mar. En definitiva, gran infinitat de plàstics productes de l’exagerat consumisme actual, que col·lapsen els litorals amb pèl·lets de polietilè, poliestirè, policlorur de vinil (PVC) i altres polímers derivats del plàstic. Aquests grànuls o boletes, provinents de grans indústries establertes a les zones industrials del Complexos Petroquímics d’arreu del món, s’escapen en diversos escenaris; a la mateixa fàbrica (per les fluvials), en la logísitica del transport, en el sistema d’empaquetatge i en la càrrega i descàrrega als Ports i pantalans.
En el gràfic inferior, podem observar que els “nurdles” o pellets de plàstic, són la segona font de contaminació dels Mars i Oceans, després del combustible de vehicles. També s’ens informa de la seva procedència i el seu llarg viatge per diversos ecosistemes vitals, amb la seva corresponent degradació temporal:
També és un tema d’actualitat i experimenta una efervescència creixent, augmentat la sensibilitat de la nostra societat envers els nostres desajustos. A continuació article de la BBC, un de nacional i dos de mitjàns locals, on m’entrevisten (Diari de Tarragona i Notícies Tarragona):
Problema global, causa local
Aquest silenciós vessament, fa més de 30 anys que es produeix a la nostra costa tarragonina, problemàtica que també existeix a escala global, i durant més de 30 anys ha anat acumulant nombrosos sediments plàstics, i alliberat incalculables residus microscòpics a causa de l’erosió natural que experimenta aquesta matèria primera de la indústria vers el roçament constant amb el sòl i l’erosió natural de l’onatge, la duresa de la composició mineral de la sorra de platja i la salinitat del Mar, entre d’altres causes erosionadores o degradadores.
A escala local, aquestes empreses implicades en la fabricació de pèl·lets i objectes han tardat 30 anys a responsabilitzar-se d’aquesta presència contaminant de pèl·lets en el Medi Natural. El Novembre de 2019, l’AEQT (Associació d’Empreses Químiques del Polígon Petroquímic de Tarragona) va presentar el programa OCS-Zero Pellet Loss, però poc ha transcendit dels resultats i les accions concretes del programa. De fet, aquest any 2020 hi han aparegut molts vessaments, un d’ells denunciat per l’Ajuntament de VilaSeca-La Pineda.
Tampoc l’organisme oficial del Port de Tarragona, implicat en la càrrega de polímers plàstics diversos, mai ha establert actuacions específiques per aquesta marea plàstica constant i coneguda. Per exemple; Cada cop que carreguen o reben pèl·lets podrien aplicar els protocols de vessament de cru i altres substàncies químiques, i estan sobradament preparats per aquests casos. Ja que l’entitat Estatal del Port de Tarragona és un dels principals de Catalunya, Espanya i Europa, amb pantalà i milers de vaixells mercants i petroliers a l’any.
Per rematar-ho, les institucions públiques no actuen amb prou fermesa i eficàcia davant d’aquests enormes i arrelats lobbies industrials, permetent que malmetin impunement la Salut Mediambiental de la nostra costa i ecosistemes marins, contaminant la cadena tròfica, i de retruc, intoxicant-nos a nosaltres i a generacions futures.
ONG’s i Activisme
Actualment hi ha diverses ONG’s i fundacions que vigilen aquest desastre mediambiental als Mars i Oceans. “The Great Nurdle Hunt” n’és un exemple internacional, que denuncia més de 5.000 abocaments de pel·lets a tot el món. A nivell local, tenim Associacions cóm SOS Costa Daurada, Good Karma Projects i GATA. També d’altres consagrades com GEPEC i DEPANA, que treballen per la bona conservació del nostre litoral.
SOS-logo.
Logo SOS Costa Daurada.
GATA
LOGOTIP-GATA
DEPANA
Logo DEPANA.
GEPEC
Logo GEPEC.
També hi ha molts biòlegs, conservacionistes i investigadors de brossa marina treballant per la causa.
En el gràfic següent, realitzat per “College of Charleston” d’Atlanta (EUA), s’hi anomenen algunes espècies que no tenim al Mediterrani, però aquí les peixateries també venen peix de l’Atlàntic. A part, aquests peixos tenen com a depredadors d’altres, com per exemple la tonyina blava, etc. També podem observar la seva relació en la cadena tròfica, ja que uns es mengen als altres.
Faria falta urgentment un examen dels tòxics acumulats en els peixos i marisc de la costa Mediterrània.
Aquesta gran i global contaminació per plàstic de l’ecosistema marí, no només mata peixos, aus i gran nombre d’espècies que necessiten un hàbitat net, sinó que intoxica la cadena tròfica que manté l’equilibri natural dels ecosistemes, tan importants en el desenvolupament saludable dels éssers vius del planeta Terra.
Podeu consultar al Google o la Viquipèdia.
– Una de cada tres aspiracions d’oxígen que realitzem… prové dels oceans.
També la indústria peixatera cada vegada té el futur més negre, i en l’actualitat sovint els pescadors ja pesquen més plàstic que peix. Amb tota aquesta brutícia tòxica i microplàstics dins els estómacs de peixos i animals marins, és obvi que empitjorem la nostra salut, i hipotequem la de les generacions futures.
Filtres de cigarretes.
Taps de Plàstic.
Pèl·lets o “Nurdles”.
Fil de pescar, de Nylon.
Aquests grànuls de resina de plàstic (grànuls petits de 0,1 a 0,5 centímetres de diàmetre) estan àmpliament distribuïts a l’oceà per tot el món. Són una matèria primera industrial per a la indústria del plàstic i s’alliberen involuntàriament al medi ambient durant la fabricació i el transport. De vegades són ingerides per aus marines i altres organismes marins, i els seus efectes adversos sobre els organismes són una preocupació.
En molts estudis, s’han detectat nombrosos components químics tòxics, entre els quals destaquem: Els PCB, DDE i nonilfenòls (NP) i polifenòls en pastilles de resina de polipropilè (PP). Aquestes concentracions eren comparables a les de les partícules en suspensió i els sediments del fons recollits de la mateixa zona que els grànuls.
Tacos dels cartutxos de caçadors.
Flors d’ofrenes (tèxtil derivats plàstics).
Blocs de massa plàstica.
Cordes i xarxa de pescar.
Experiments d’adsorció de camp que s’han fet amb amb pellets verges de PP han demostrat un augment significatiu i constant de les concentracions de PCB i DDE. A més, l’elevat potencial d’acumulació suggereix que els grànuls de resina de plàstic serveixen com a mitjà de transport i com a font potencial de productes químics tòxics al medi marí.
ROAD MOVIE
Interpretació del Paisatge amb el plàstic de la mateixa platja. 20X20cm.
Màscara de Plàstic Jade.
Mascara Projecte Homo Plasticus.
Màscares de residuos de la platja.
Mascara Projecte Homo Plasticus.
MutantLlaunes_EsculturesPlàstic
Escultures amb plàstic recollit de la sorra.
Estem embrutant conscientment el medi que ens envolta i que ocupa el 80% de la superfície terrestre!. Actuem com si no forméssim part del planeta, descuidant el seu equilibri natural i evolucionada composició, ignorant la seva saviesa i fluïdesa evolutiva. No oblidem que la vida va néixer al mar, li devem tot i no es mereix aquest tracte. Hem de ser més intel·ligents, i respectar la llar que ens alimenta i acull incondicionalment.
Per revertir la distopia que estem generant en el més gran dels ecosistemes del nostre planeta, i no per això el més relient. Intoxiquem la fauna marina, a partir dels microplàstics que s’adhereixen al zooplàncton i al fitoplàncton, i consequentment, a través de la cadena tròfica, per tant, ens intoxica de base.
La meva obra en simbiosi entre art i activisme (artivisme) fereixen un espai per la detecció de residus, fent visible la desconeixença, i reutilitzant els materials per generar una obra que busca estar en diàleg permanent amb el paisatge i el nostre estil de vida.
– A Tarragona, Desembre de 2020 –